Per fer-ho encara més difícil, l'ascensió final de Monistrol a Montserrat és molt costeruda, però la il·lusió d'arribar va fer que pugés amb més delit del que em pensava. Al cap d'una horeta, molt a prop ja del destí, vaig atrapar en Rafel, que estava extenuat. Vam fer plegats els metres finals ... A les 5 de la tarda del diumenge, 22 hores i 22 minuts després d'haver sortit, vam arribar a Montserrat. Objectiu complert, sí senyor.
Allà ens esperaven la Dawnie, qui va baixar corrent les escales per abraçar-nos, la Maysa, en Josep i la Consol, en Jordi, la Thais, en Pau i l'Albert. Alegria generalitzada, abraçades i petons, alguna llagrimeta ... L'aventura havia tingut un final feliç.
Hi tornaré l'any que ve? De moment no ho sé. Cal estar molt ben entrenat, i anar-hi ben acompanyat (gràcies, Rafel, per fer-ho aquest any). Mentrestant, aprofito per agrair al Centre Excursionista de Gràcia per la seva impecable organització i a tots aquells, coneguts o anònims, que ens van donar ànims i suport durant la travessa.
Hi tornaré l'any que ve? De moment no ho sé. Cal estar molt ben entrenat, i anar-hi ben acompanyat (gràcies, Rafel, per fer-ho aquest any). Mentrestant, aprofito per agrair al Centre Excursionista de Gràcia per la seva impecable organització i a tots aquells, coneguts o anònims, que ens van donar ànims i suport durant la travessa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada