Aquesta etapa també va ser, per no perdre el constum, inoblidable. Va començar amb una ascensió per les faldes del Brandon Mountain. Un cop més, el dia va ser assolellat i la visibilitat magnífica. Això em va permetre gaudir de vistes excel·lents que s'anaven eixamplant a mesura que guanyava alçada. Tornava a gaudir de les three sisters, de les illes Blasket, i de les badies i cingleres que dies abans havia trepitjat.
Al cap d'una bona estona vaig arribar a un coll que es troba entre dos pics: el Piras Mór i el Masatiompah. Al coll també vaig poder observar una mena de menhir amb antigues inscripcions oghàmiques. Tot plegat un magnífic escenari per a tota mena de llegendes, mites i aventures celtes.
Un cop superat el coll, vaig començar a devallar per la vessant oriental de la muntanya de Brandon. La baixada era d'un pendent fort i, a més, estava molt empatanegada així que vaig baixar amb molt de compte. Cap al vespre vaig parlar amb una parella de jubilats holandesos que havien atravessat el mateix coll, però ells amb calça curta i amb bambes. No cal dir que van merèixer el meu respecte i admiració.
Al final del descens, vaig arribar al poble de Brandon, lloc on vaig trucar a un senyor que desconeixia però que resulta que és el pare d'un noi que és el xicot d'una amiga de la meva dona. Sí, ja sé que el lligam no és gaire directe, però va ser l'única oportunitat de parlar amb algun "conegut" i no la vaig desaprofitar. Ens vam trobar al Brandon Pier, lloc on vam prendre una cervesa tot gaudint d'unes regates que s'hi van disputar aquell dia.
Al Brandon Pier hi ha un pub i tres cases particulars, una de les quals llueix una bandera descomunal d'Irlanda. Això em va recordar que estava recorrent pam a pam una península rebel d'un comtat rebel.
Cap a la tarda vaig recórrer el darrer trajecte del dia, el qual em va portar fins a Cloghane, racó paradisíac de platges tranquil·les i casetes de color. Sens dubte, un magnífic final d'etapa per a una gran jornada.
.JPG)
