El diumenge passat la Dawnie i jo vam pujar al Puigsacalm per la ruta que comença al Coll de Bracons. Aquesta passejada és molt popular perquè l'ascensió és suau, transcorre per unes fagedes impressionants i per les magnífiques vistes que es poden contemplar si el dia és clar. Això és el que va passar el diumenge. Així, poc després d'iniciar el camí ja vam poder observar a sota nostre la Plana de Vic coberta per la boira, i a l'horitzó, Montserrat.
Al cap d'una estoneta vam arribar a la Collada de Sant Bartomeu, lloc on vam trencar cap a la dreta per tal de dirigir-nos a la Font Tornadissa. La Font Tornadissa és un indret ideal per reposar un moment i esmorzar.
Les nevades de la setmana anterior havien deixat el paisatge ben emblanquinat, cosa que encara li dóna un major atractiu. A més, el temps no podia ser millor: sol, absència de vent i de núvols, i temperatures suaus si tenim en compte que ja ha començat l'hivern. Així doncs, vam tenir la sort de poder continuar el trajecte per la neu en samarreta de màniga curta.
Vam prosseguir el camí fins a arribar al Puigsacalm, coronat pel vèrtex geodèsic i la senyera. En total, un parell d'hores de pujada.
Des del Puigsacalm vam poder gaudir d'unes panoràmiques extensíssimes, de les millors que recordi. Així, vam poder observar, entre d'altres, el Puigmal i el Pirineu de Núria, el Canigó, el Golf de Roses, el Rocacorba, el Montgrí, el Far, Cabrera i Aiats, el Montseny, el Pedraforca i el Cadí. Una meravella per a l'excursionisme paisatgístic i contemplatiu. No és d'estranyar, doncs, que els excursionistes hi pugin sovint.
Per tornar, vam desfer el camí. Al cap d'una hora i quart tornàvem a ser al Coll de Bracons, punt d'inici i de finalització d'una excursió ben agradable.
