Els grans científics de la història de la humanitat tenen un pes destacat en l’obra. S’hi descriu les seves qualitats personals i les aportacions al coneixement però també s’hi relata les controvèrsies i els conflictes de tot tipus (científics, religiosos, filosòfics, familiars, etc.) que van viure o provocar. El Jardín de Newton no és, doncs, un conjunt de panegírics sinó que mostra els protagonistes d’una forma global: amb les seves virtuts i defectes, grandeses i misèries. He trobat especialment reeixits els capítols dedicats a Newton i Einstein.
El llibre no només narra la història de la ciència sinó que també ajuda el lector a comprendre millor i de forma més intruïtiva elements com les forces o principis com el de conservació de l’energia. Mirant les coses amb perspectiva, m’adono que a la meva època d’estudiant s’incidia poc en el significat profund d’aquest conceptes i, en canvi, es posava més èmfasi en les formulacions matemàtiques que els descrivien. Obres com El Jardín de Newton ajuden a corregir aquest biaix.
El Jardín de Newton també esmenta les repercussions que han tingut per a la humanitat els coneixements proporcionats per la ciència. En general són positives, com queda especialment palès en el capítol dedicat a la medicina, però això no amaga que el seu ús hagi estat nefast, com en el cas de les bombes atòmiques, o obri grans interrogants, com els oberts per l’enginyeria genètica.
El Jardín de Newton és, en definitiva, un llibre altament recomanable a tot aquell que estigui interessat en temes de divulgació científica.