29/6/09

Ascensió al Pedraforca


Imatge cortesia de Martí Terés

El massís del Pedraforca pot ser contemplat des de molts indrets de Catalunya. La seva silueta característica i el seu aspecte imponent fan que la seva ascensió sigui molt popular entre els excursionistes. Dues parelles anglocatalanes: la Dawnie i un servidor, i la Júlia i en Martin vam decidir pujar-hi el cap de setmana del 20 i 21 de juny.

El dissabte cap al vespre ens vam trobar al mirador del Gresolet, al municipi de Saldes. Un cop carregades les motxilles, vam enfilar el camí cap al refugi Lluís Estasen, que es troba al peu de la paret nord del Pedraforca. Tot just arribats al refugi, vam ser sorpresos per un helicòpter que va fer diverses anades i vingudes per tal de rescatar 3 escaladors. El soroll i les ventades que va provocar l'helicòpter van ser espectaculars. Val a dir que fins aleshores aquestes experiències havien restat confinades a les sales de cinema. Afortunadament, els escaladors estaven sans i estalvis.

Recuperada la tranquil·litat, vam sopar al prat que envolta el refugi.


La nit també va ser moguda. A les 10 vam fer cap al dormitori. Un rètol al refugi deia ben clar que a les 10 silenci, però, com que vivim en un país mediterrani on les normes tenen poc pes, va haver-hi xerrameca, llanternes enceses i entrades i sortides fins passada la mitjanit. Posteriorment vam poder assistir a un magnífic concert de roncs, esporàdicament interromput per aquell que parla sol durant la nit o per l'altre que sense voler envaeix el matalàs del veí. No és d'estranyar, doncs, que afortunat es pogués considerar aquell qui, quan va sonar el despertador a quarts de set, havia dormit més de dues hores.

Cap a 2/4 de vuit vam començar a caminar, tot dirigint-nos cap al coll de Verdet. Els primers 20 minuts van ser fàcils ja que van transcórrer per una pineda ombrívola i el desnivell a superar va ser escàs. Després, però, el pendent va esdevenir molt més fort i el camí costerut va continuar tota l'estona fins arribar al coll de Verdet. Això va ser un primer test de resistència, que vam superar correctament, però els trams difícils encara havien d'arribar.



En efecte, al coll de Verdet s'inicia una grimpada que, si bé no és molt complicada, és molt aèria i això fa que s'hagi d'anar amb compte. Sempre hi ha aquell moment tan interessant en què algú posa un peu en fals (no gaire segur), no sap on posar l'altre, mira al seu voltant, veu el magnífic estimball, i li agafa una mica de por.


L'ascensió grimpant s'alterna amb alguns petits descensos i amb recorreguts per la carena. En resum, vam estar entretinguts durant una bona estona.


Tot i les dificultats, cap a quarts de dotze vam arribar al cim del pollegó superior. Els quatre membres de l'expedició vam assolir el repte, cosa meritòria si tenim en compte que alguns tenien una experiència més aviat limitada en temes de muntanya. La festa, però, no s'havia acabat. A continuació tocava baixar a l'enforcadura i després descendre la tartera. La tartera no estava en gaire bon estat. Molts trams estan pelats a causa de què les pedres i la grava han anat baixant al llarg dels anys. Én els trams pelats relliscar és fàcil i mantenir l'equilibri difícil. Alguns van decidir prendre mesures de protecció com baixar de culs.


No cal dir que baixant a aquest ritme, la tartera es va fer llarguíssima, però bé, finalment la vam deixar per prendre a mà esquerra un camí que en mitja horeta et deixa al refugi Lluís Estasen. Hi vam arribar a 2/4 de 3, unes 7 hores després d'haver iniciat el recorregut. Ens trobàvem cansats, però satisfets i contents d'haver aconseguit l'objectiu: pujar el Pedraforca, una muntanya mítica que ofereix uns escenaris difícils d'igualar.



11/3/09

Qualsevònia, un país qualsevol


Potser t'has trobat en aquesta situació alguna vegada: estàs xerrant amb unes quantes persones quan de cop i volta es comença a parlar d'un país on tothom hi ha estat excepte tu. Això fa que et quedis fora de la conversa i et sentis incòmode. Si és així, no cal que et preocupis més. A continuació tens 8 idees que serveixen per a descriure un país qualsevol, diguem-li Qualsevònia, que podràs utilitzar per integrar-te a la conversa.

1) Qualsevònia és un país ple de matisos i contrastos, i que cal entendre dins del seu context.

2) Qualsevònia ha sabut combinar amb encert passat amb present, tradició amb modernitat. Una mirada atenta revela que el folklore de sempre conviu amb harmonia amb les tendències més actuals.

3) Menció especial mereix la gastronomia de Qualsevònia, caracteritzada per un ampli ventall de plats típics, sempre condimentats amb espècies autòctones que els donen aquell gust tan característic.

4) Des del punt de vista geogràfic, els territoris perifèrics envolten els de l'interior. De nord a sud i d'est a oest es succeeixen un seguit d'accidents geogràfics que no deixen a ningú indiferent. Com és natural, el clima ve marcat profundament per la geografia del país.

5) Pel que fa a l'economia, les regions més desenvolupades i dinàmiques compensen les més deprimides i en recessió. Els sectors econòmics de Qualsevònia són diversos, variats i interrelacionats i no sempre és fàcil analitzar-los en la seva globalitat. Cal tenir en compte que l'evolució econòmica que ha patit el país en els darrers anys s'ha vist plasmada en una sèrie de canvis i transformacions molt profunds.

6) Si ens fixem en la seva història veurem que Qualsevònia ha estat governada sota diversos règims polítics amb els avantatges i inconvenients que això suposa.

7) En qualsevol cas, la rica història de Qualsevònia ha influït, i molt, en el caràcter i el tarannà de la seva gent. Els seus habitants tenen un sentit de pertinença a una comunitat molt arrelat, cosa que no impedeix que estiguin oberts a les influències de l'exterior. De forma similar, el fort esperit col·lectiu dels qualsevonians no és obstacle a què les individualitats hi brillin per mèrits propis.

8) Qualsevònia, és doncs, un país on la gent té la seva pròpia idiosincràsia, amb els seus punts forts i febles. No és estrany trobar-hi persones de tot tipus i condició.



Imatge utilitzada segons els termes establerts per la llicència Creative Commons Attribution 2.5 Generic