6/3/12

Joaquim Gelabertó


El número 267 de la Revista de Girona inclou un article dedicat a Joaquim Gelabertó, un llagosterenc entranyable que ha dedicat la seva vida a ensenyar la seva gran passió: les matemàtiques. L'article detalla el molt que va haver de lluitar per aconseguir una plaça de professor titular a secundària així com la brillantor amb què ho va fer, ja que va ser el número 1 de les oposicions. Amb tot, no fa esment de com eren les seves classes. És per això que m'agradaria explicar el meu testimoni com a alumne seu que vaig ser.

En efecte, vaig tenir la fortuna de tenir-lo com a professor de matemàtiques durant tres dels quatre cursos que vaig estudiar a l'Institut Santiago Sobrequés. Això era a mitjan dels anys vuitanta. El Sr. Gelabertó donava les lliçons amb una enorme claredat i seguretat. Amb un ritme pausat, desenvolupava els conceptes d'una forma progressiva. Començava per la definició: què és una funció trigonomètrica, un límit, una derivada, una integral etc. Després passava una bona estona explicant el concepte d'una forma intuïtiva i continuava amb exemples que ens feien veure la utilitat i les aplicacions d'allò que acabava de definir. Posteriorment venien els casos concrets, i els exercicis que augmentaven paulatinament de complexitat. No cal dir que les classes em passaven volant. Explicar de forma entenedora conceptes complexos és una gran virtut. Ara bé, sempre hi ha qui no ho sap apreciar, com aquell col·lega seu que va comentar "El Sr. Gelabertó té poca altura matemàtica, perquè el que explica, s'entén".

Més enllà de l'encert pedagògic amb què explicava, m'agradaria comentar un parell d'anècdotes que demostren la qualitat humana del Sr. Gelabertó: A petició d'un alumne, va passar unes quantes setmanes acabant cada classe amb un acudit, acudit que s'havia apuntat convenientment en un trosset de paper. No sé si hi ha molts professors que s'hagin pres tan seriosament com ell una petició d'aquesta mena.

En una altra ocasió, va resultar que les notes de la darrera avaluació no havien estat gaire bones. Va venir molt preocupat i ens va explicar que ell mantenia estadístiques de les notes dels seus alumnes. Les estadístiques abastaven molts anys i d'aquesta manera va detectar que les notes havien baixat respecte la mitjana. Així doncs, es preocupava pel rendiment dels seus alumnes, però a més ho feia a partir de l'evidència matemàtica.

Aproximadament deu anys més tard, vaig passar a treballar per la Universitat de Girona, lloc on vam tornar a coincidir perquè, un cop jubilat, el Sr. Gelabertó va col·laborar de forma altruista i entusiasta amb el Departament d'Informàtica i Matemàtica Aplicada, la Càtedra Lluís Santaló d'Aplicacions de la Matemàtica i amb l'Institut d'Informàtica i Aplicacions. Així doncs, durant una vintena d'anys ha aplicat el seu coneixement i el seu rigor metodològic a temes tan diversos com la mecànica quàntica, l'ordre i el caos dins dels sistemes dinàmics, els fractals, la segmentació, la registració i la fusió d'imatges mèdiques. El Sr. Gelabertó és també un gran estudiós i divulgador del gran matemàtic català Lluís Santaló, amb diversos articles publicats en revistes científiques i generalistes. El Sr. Gelabertó va néixer l'any 1926 però el seu delit no s'atura: ara està preparant un curs de lògica borrosa i de lògica quàntica.

Sol venir a la universitat els dijous, fet que em dóna l'ocasió de saludar-lo. Durant les breus trobades em parla de tot tipus de temes: l'origen de l'univers, els fonaments de la matemàtica, la mecànica quàntica, la genòmica, els diferents bàndols i faccions que hi va haver durant la guerra civil, els estils musicals del segle XX, i un llarg etcètera. Continua parlant de forma pausada i amb la mateixa claredat i seguretat de sempre. Que per molts anys sigui així.

El pare ens ha deixat (2)

El número 271 de la Revista de Girona, corresponent al Març - Abril del 2012, recull una llarga entrevista al meu pare. Es titula "Josep Manyer, gironí i arabista independent" i recull encertadament els fets més importants de la seva vida, el seu tarannà, punt de vista i la seva obra.
Malauradament, no la va poder veure publicada.