5/1/08

Dingle Way (8) - De Cloghane a Castlegregory (Etapa final)

La darrera jornada va ser més fàcil i menys animada que l'anterior. Bàsicament va consistir en atravessar de punta a punta Brandon Bay, la platja més llarga d'Irlanda. Durant els 10 quilòmetres de travessa poca cosa a destacar: algú passejant, algú altre a cavall, uns pocs corrent, i uns nens rebien classes de surf. A mida que recorria la platja m'anava allunyant de Brandon Mountain, la muntanya que havia superat el dia anterior.


El camí va continuar per la costa per després desviar-se cap a l'interior i arribar finalment a Castlegregory, final d'etapa i final del meu viatge. Vaig arribar al B&B cansat però satisfet. L'experiència, sens dubte, havia valgut la pena. Van ser sis dies caminant sol per paratges esplèndids. Sis dies de pau i tranquil·litat infinites, sis dies per al goig contemplatiu i per a conèixer una mica millor un país, que, com diu el tòpic, no deixarà mai de sorprendre'm. Slí Chorca Dhuibhne Abú!

2 comentaris:

oiseau bleu ha dit...

Une tres belle radonnée en solitaire! Tu me fais penser aux anciens moines irlandais, surtout à Dom Columba Marmion (? Je cite de mémoire et peut-être que je me trompe)qui parcourait tous ces beaux paysages en vue de répandre la foi des ancêtres de St. Patrik et qui va arriver jusqu'à en France où il fonda de nombreux monastères.
Parfois Xavier tu me fais penser à J-Jacques Rousseau qui aimait passionnément la nature et à son beau livre: Les Rêveries d'un Promeneur Solitaire. Ça fait du bien de se plonger dans la solitude enveloppé de silence et de beauté. Du courage! Continue ton parcours!

oiseau bleu ha dit...

Une tres belle radonnée en solitaire! Tu me fais penser aux anciens moines irlandais, surtout à Dom Columba Marmion (? Je cite de mémoire et peut-être que je me trompe)qui parcourait tous ces beaux paysages en vue de répandre la foi des ancêtres de St. Patrik et qui va arriver jusqu'à en France où il fonda de nombreux monastères.
Parfois Xavier tu me fais penser à J-Jacques Rousseau qui aimait passionnément la nature et à son beau livre: Les Rêveries d'un Promeneur Solitaire. Ça fait du bien de se plonger dans la solitude enveloppé de silence et de beauté. Du courage! Continue ton parcours!