Quan vam deixar Sant Llorenç Savall les pistes que vam recórrer eren més amples i planeres. Això, i el fet de veure sortir el sol va fer que reviféssim una mica. Aquesta sensació, però, no va durar gaire ja que la forta ascensió cap al Coll de Grua ens va recordar que el desgast físic era molt gran i que encara faltava molt camí per recórrer. Amb tot, cap a les 9 del matí vam arribar al Coll de Grua, quilòmetre 57 de la nostra travessa.
Els 21 quilòmetres que separen el Coll de Grua de Monistrol es van fer eterns. La sensació d'esgotament t'envaeix, els quilòmetres es fan molt més llargs, els genolls fan figa i els peus pateixen a cada passa que fas, especialment a les baixades. Vam trigar sis hores i mitja en fer un trajecte que normalment es faria en quatre hores. Cap a les 4 de la tarda vam arribar a Monistrol, Montserrat estava a tocar. En aquell moment en Rafel va pensar que si s'aturava potser no arribaria, així que va continuar caminant. Jo vaig preferir reposar i tenir cura dels meus peus. Al cap d'un quart d'hora vaig reprendre el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada