El dia va començar amb una passejadeta des del B&B fins a l'estació d'autobusos a Ennis. En total, uns 30 minuts arrastrant la maleta per una carretera que estava en obres. Vaig preguntar a una senyora gran on es trobava l'estació. Ella, molt amable, em va indicar amb tota mena de detalls on es trobava l'estació, em va desitjar que no em perdés, i es va acomiadar de mi amb un apassionat "God bless you". No passa gaire sovint que demanant indicacions rebis benediccions. Go raibh maith agat, senyora.
Un cop a l'estació d'Ennis, vaig prendre un autocar que dues hores després em va deixar a l'estació de Limerick. Tres minuts després em van desallotjar de l'estació perquè l'alarma de detecció d'incendis s'havia disparat. Afortunadament tot va resultar ser una falsa alarma. Un altre autocar em va portar des de Limerick fins a Tralee, on m'esperava un taxi que em va portar fins a Anascaul.
El taxista era un paio xerraire i divertit. Em va explicar que a Dingle no hi plou, sinó que hi ha un "liquid sunshine". També em va comentar que la vaga del dia anterior es va declarar per dos motius clarament diferenciats, per bé que complementaris i indissociables: el primer és que hi ha plans per suprimir vols des de Shannon a Londres, fet que seria nefast per a l'economia de la zona que depèn molt de l'aeroport. Els vols serien substituits per la ruta Belfast - Londres. El segon és que els pilots cobrarien menys. Bé, com a mínim vaig saber el motiu pel qual vaig haver d'esperar tant.
Un cop a Anascaul ja m'hi vaig sentir com a casa. Vaig fer un volt d'unes 3 hores fins a un llac proper. Pau i tranquil·litat per tot arreu, cel blau, suaus turons recoberts de prats, i camps on coexisteixen pacíficament vaques, ovelles i algun corb oportunista. Fáilte air as!
Un cop a l'estació d'Ennis, vaig prendre un autocar que dues hores després em va deixar a l'estació de Limerick. Tres minuts després em van desallotjar de l'estació perquè l'alarma de detecció d'incendis s'havia disparat. Afortunadament tot va resultar ser una falsa alarma. Un altre autocar em va portar des de Limerick fins a Tralee, on m'esperava un taxi que em va portar fins a Anascaul.
El taxista era un paio xerraire i divertit. Em va explicar que a Dingle no hi plou, sinó que hi ha un "liquid sunshine". També em va comentar que la vaga del dia anterior es va declarar per dos motius clarament diferenciats, per bé que complementaris i indissociables: el primer és que hi ha plans per suprimir vols des de Shannon a Londres, fet que seria nefast per a l'economia de la zona que depèn molt de l'aeroport. Els vols serien substituits per la ruta Belfast - Londres. El segon és que els pilots cobrarien menys. Bé, com a mínim vaig saber el motiu pel qual vaig haver d'esperar tant.
Un cop a Anascaul ja m'hi vaig sentir com a casa. Vaig fer un volt d'unes 3 hores fins a un llac proper. Pau i tranquil·litat per tot arreu, cel blau, suaus turons recoberts de prats, i camps on coexisteixen pacíficament vaques, ovelles i algun corb oportunista. Fáilte air as!
El nom gaèlic d'Anascaul és Abhainn an Scáil, el riu de les ombres. És un poble on hi va viure en Tom Crean, personatge que va participar en les expedicions a l'Antàrtida d'Ernest Shackelton i admirat per la seva heroïcitat i generositat. Al poble hi ha una estàtua i un hostal dedicats a ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada