Montserrat - Matagalls 2008 (i 5) - 22 hores i 22 minuts

Per fer-ho encara més difícil, l'ascensió final de Monistrol a Montserrat és molt costeruda, però la il·lusió d'arribar va fer que pugés amb més delit del que em pensava. Al cap d'una horeta, molt a prop ja del destí, vaig atrapar en Rafel, que estava extenuat. Vam fer plegats els metres finals ... A les 5 de la tarda del diumenge, 22 hores i 22 minuts després d'haver sortit, vam arribar a Montserrat. Objectiu complert, sí senyor.

Allà ens esperaven la Dawnie, qui va baixar corrent les escales per abraçar-nos, la Maysa, en Josep i la Consol, en Jordi, la Thais, en Pau i l'Albert. Alegria generalitzada, abraçades i petons, alguna llagrimeta ... L'aventura havia tingut un final feliç.

Hi tornaré l'any que ve? De moment no ho sé. Cal estar molt ben entrenat, i anar-hi ben acompanyat (gràcies, Rafel, per fer-ho aquest any). Mentrestant, aprofito per agrair al Centre Excursionista de Gràcia per la seva impecable organització i a tots aquells, coneguts o anònims, que ens van donar ànims i suport durant la travessa.

Montserrat - Matagalls 2008 (4) - Això no s'acaba mai!

Quan vam deixar Sant Llorenç Savall les pistes que vam recórrer eren més amples i planeres. Això, i el fet de veure sortir el sol va fer que reviféssim una mica. Aquesta sensació, però, no va durar gaire ja que la forta ascensió cap al Coll de Grua ens va recordar que el desgast físic era molt gran i que encara faltava molt camí per recórrer. Amb tot, cap a les 9 del matí vam arribar al Coll de Grua, quilòmetre 57 de la nostra travessa.

Els 21 quilòmetres que separen el Coll de Grua de Monistrol es van fer eterns. La sensació d'esgotament t'envaeix, els quilòmetres es fan molt més llargs, els genolls fan figa i els peus pateixen a cada passa que fas, especialment a les baixades. Vam trigar sis hores i mitja en fer un trajecte que normalment es faria en quatre hores. Cap a les 4 de la tarda vam arribar a Monistrol, Montserrat estava a tocar. En aquell moment en Rafel va pensar que si s'aturava potser no arribaria, així que va continuar caminant. Jo vaig preferir reposar i tenir cura dels meus peus. Al cap d'un quart d'hora vaig reprendre el camí.

Montserrat - Matagalls 2008 (3) - A caminar ! Som-hi!

La Matagalls - Montserrat del 2008 va tenir lloc els dies 20 i 21 de setembre. En Rafel i jo vam sortir del Coll Formic el dissabte dia 20 a les 18:38 enmig d'un ambient festiu i envoltats de dotzenes de participants.

El tram de Coll Formic a Aiguafreda va ser de bon fer ja que hi ha molts trams planers o de baixada. En arribar a Aiguafreda cap a les 10 ja era fosc i vam encendre els frontals. No ens hi vam aturar, sinó que vam començar la pujada cap a Can Janot. Tot pujant vam observar com els frontals dels caminadors descrivien uns zig-zags lluminosos que s'enlairaven enmig de la foscor, una escena molt inspiradora. Vam arribar a Can Janot cap a la mitjanit. Vam reposar i recuperar forces tot aprofitant que hi havia un avituallament molt ben assortit.

A continuació ens vam dirigir cap al Coll de Poses, lloc al qual vam arribar cap a quarts de tres de la matinada. Quan hi vam arribar els ànims i les forces estaven relativament bé. En aquell moment havíem recorregut 31,5 quilòmetres en unes 8 hores.

El següent objectiu era Sant Llorenç Savall, població situada a uns 14 quilòmetres del Coll de Poses. Aquest tram no va ser fàcil: el camí és sovint estret i irregular, i amb els frontals has d'anar buscant les marques del camí. El cansament i la son comencen a passar factura i s'acaben les ganes de fer bromes. Malgrat aquestes dificultats vam continuar fent camí, fins atènyer l'avituallament de Sant Llorenç Savall. Eren les 6 del matí, portàvem més d'onze hores caminant i havíem recorregut 45 quilòmetres, una mica més de la meitat del trajecte total. A Sant Llorenç Savall no pots aturar-t'hi gaire estona, perquè si ho fas les temptacions d'abandonar són massa grans. Així doncs, després de menjar uns entrepans vegetals molt bons preparats per l'organització vam decidir continuar.

Matagalls - Montserrat 2008 (2) - Cal entrenar-se de valent

Durant els mesos de juliol, agost i setembre em vaig preparar a consciència. En l'aspecte físic, vaig córrer un bon nombre de vegades distàncies entre els 6 i els 12 quilòmetres. A això cal afegir-hi, alguna ascensió, una llarga marxa de 40 quilómetres i sortir sovint en bicicleta.

Per a mentalitzar-me del repte que teníem al davant em va anar molt bé mirar els reportatges sobre edicions anteriors de la Matagalls - Montserrat. El més emotiu i impactant va ser, sens dubte, el del Canal 33 sobre l'edició del 2004. També va ser interessant visitar els fòrums on els participants d'edicions anteriors explicaven les seves estratègies i experiències.

També vaig tenir cura dels aspectes materials: mitjons que eviten les butllofes, triar el calçat adequat, incorporar-hi soles que faciliten el caminar, barres energètiques, etc.

I així vam arribar al gran dia, al dissabte 20 de setembre.

Matagalls - Montserrat 2008 (1) - Com va començar tot

Molt sovint creiem que sabem les coses però en realitat només sabem com acaben. Per poder entendre veritablement el que ha passat cal anar a l'origen. Anem-hi, doncs.

Tot va començar un dia de juliol en què la Dawnie, jo, en Rafel i la Maysa vam pujar al Matagalls des del Coll de Sant Marçal. Aquell dia no va fer massa calor i l'ascensió va ser agradable. A més, la bona visibilitat va permetre que des del cim del Matagalls veiéssim Montserrat a l'horitzó. També hi vam poder llegir una placa on s'explicava com Mn. Jaume Oliveras va fer la travessa Matagalls Montserrat el 1904 en menys de 24 hores. Impregnats d'aquell ambient, algú va dir, "Perquè no ens apuntem a la Matagalls - Montserrat d'aquest any?" I tots vam contestar que sí, suposo que a causa de l'eufòria del moment perquè una reflexió mínimament assenyada no hauria produït tal resposta. En efecte, la travessa Matagalls - Montserrat té una distància de 83 quilòmetres, un desnivell acumulat de 6.000 metres i significa caminar un munt d'hores, moltes de les quals durant la negra nit.

El repte estava fixat, i ara tocava ser conseqüents.